Anàlisi del debat municipalista organitzat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM): “Drets històrics de Catalunya: una oportunitat per desplegar un model català de règim local i organització territorial”

El 19 de desembre de 2023, el Consell de Ministres va aprovar un Reial decret llei, sobre mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge. Entre les mesures, figura la reforma de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), amb l’objectiu d’accelerar i ampliar el desplegament dels serveis públics locals a través de mitjans digitals i garantir la prestació de serveis públics en els municipis petits.

Aquesta reforma té com a objectiu actualitzar el padró municipal en temps real, reduir el nombre d’habitants necessaris per a la creació de nous municipis (de 5.000 a 4.000), i fomentar la gestió col·laborativa entre municipis petits per assegurar la prestació de serveis públics de qualitat i sostenibles financerament. A més,  promou la digitalització dels serveis públics i la creació de portals d’informació per als veïns.

Debat municipalista de l’ACM

Amb l’objectiu d’aprofundir en les possibilitats de la nova disposició addicional dissetena a la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, el passat 16 de juliol l’Associació Catalana de Municipis (ACM) va organitzar un debat per analitzar quines poden ser les conseqüències jurídiques d’aquesta novetat normativa. 

L’article 128.9 del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, en la seva disposició dissetena diu: “Les previsions d’aquesta Llei (LRBRL) s’han d’aplicar respectant en tot cas la posició singular en matèria de sistema institucional que recull l’article 5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, així com les competències exclusives i compartides en matèria de règim local i organització territorial que preveu aquest Estatut, d’acord amb el marc competencial que estableixen la Constitució i en especial l’Estatut d’autonomia de Catalunya.”

A partir d’aquesta disposició, l’ACM va obrir el debat “Drets històrics de Catalunya: una oportunitat per desplegar un model català de règim local i organització territorial” per analitzar “si s’obre l’oportunitat de fer un desplegament ambiciós de les competències establertes a l’Estatut d’Autonomia en les matèries de règim local i d’organització territorial que superi la lectura restrictiva que en va fer el Tribunal Constitucional”.

“La disposició estableix que les previsions de la LRBRL s’han d’aplicar respectant la posició singular de Catalunya en matèria de sistema institucional, així com les competències exclusives i compartides en règim local i organització territorial recollides a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Això obre la porta a un desplegament ambiciós de les competències establertes a l’Estatut d’Autonomia, més enllà de la lectura restrictiva que en va fer el Tribunal Constitucional”, destaquen des de l’ACM.

La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, va destacar que els nostres drets històrics poden ser la clau per construir un model de govern local que respongui millor a les necessitats dels nostres ciutadans i ciutadanes. “I hem d’aprofitar aquest nou context legal per poder aprovar la nova llei de governs i finances locals de Catalunya”, afegeix.

El vicepresident primer de l’ACM, Jaume Oliveras, va afegir que és una oportunitat per entrar en el debat del règim local i, sobretot, de la hisenda local, però que “si els recursos continuen centralitzats serà molt difícil”.

La jornada va comptar amb una taula rodona amb la participació de destacades personalitats del món jurídic i administratiu: Francesc Homs, advocat, ponent de l’Estatut de Catalunya i membre de la comissió jurídica assessora de la Generalitat de Catalunya; Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis d’Autogovern, ponent de l’Estatut de Catalunya i membre de la comissió jurídica assessora de la Generalitat de Catalunya; Joan Anton Font, secretari de l’Ajuntament de Tarragona i doctor en Dret i professor de la Universitat Rovira i Virgili; i Albert Guilera, cap dels Serveis Jurídics de l’ACM, moderats pel cap de l’Àrea de Continguts de l’ACM, Lluís Corominas.

Podeu veure el debat complet en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=p3-wD-eq4w0&t=1s