L’Entitat Local Menor de San Gil guanya una sentència històrica contra Plasencia per impagaments municipals
El Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura (TSJEx) ha donat la raó a l’Entitat Local Menor de San Gil en el litigi que mantenia amb l’Ajuntament de Plasencia des del 2018. El consistori placentí haurà d’abonar més de 68.000 €corresponents a convenis incomplerts sobre la recaptació de tributs de l’Estat, així com els interessos de demora i les costes judicials.
La sentència, de data 18 de setembre, revoca la decisió anterior del Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 2 de Cáceres i obliga Plasencia a complir el conveni signat el 2018 en tots els seus termes, incloent-hi l’abonament mensual de les quantitats establertes i la transferència de les plusvàlues generades al territori de San Gil.
Una victòria clau per a les EMDs
La batllessa de San Gil, Esther Sánchez, ha valorat el resultat com una “victòria importantíssima, no només per al nostre poble, sinó per a totes les entitats locals menors”, ja que reconeix el dret d’aquestes institucions a rebre els recursos que els corresponen.
Segons Sánchez, si la primera sentència s’hagués confirmat, “els ajuntaments matrices haurien pogut quedar-se amb els recursos de les entitats menors sense impediment”. Per això, ha remarcat que aquesta decisió reforça la seguretat jurídica de més de 3.000 entitats locals menors a Espanya i pot marcar un precedent molt rellevant.
Importància més enllà d’Extremadura
Tot i que San Gil no és una EMD catalana, el cas és de gran importància per al conjunt de les entitats municipals descentralitzades de l’Estat. La resolució del TSJEx estableix jurisprudència i posa en valor la necessitat que els ajuntaments compleixin els convenis amb les seves EMDs, respectant l’autonomia financera i competencial que els correspon.
L’Ajuntament de Plasencia encara pot recórrer la decisió davant el Tribunal Suprem, però només en casos molt concrets d’infracció de normativa estatal o europea.
Per a les EMDs de Catalunya, aquest cas és un referent jurídic que reforça la seva pròpia reivindicació d’un marc legal específic i clar que garanteixi els recursos i l’autonomia que necessiten per prestar serveis i defensar els interessos de la ciutadania.