La possible annexió de Bellaterra a Sant Cugat obre un debat jurídic i institucional sobre la continuïtat de les Entitats Municipals Descentralitzades que ha situat el model d’autogovern local a l’agenda mediàtica del país

Els darrers dies, l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra ha esdevingut protagonista de l’actualitat informativa a escala nacional arran de la fase final del procés de segregació de Cerdanyola del Vallès i la seva possible annexió a Sant Cugat del Vallès. Mitjans com La Vanguardia, Diari de Terrassa, Tot Sant Cugat, Tot Cerdanyola i elCugatenc han dedicat àmplies informacions a un debat que transcendeix l’àmbit local i situa, com poques vegades abans, el concepte d’EMD al centre del focus mediàtic.

El procés es troba actualment en mans de la Generalitat de Catalunya, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obligués l’Ajuntament de Cerdanyola a tramitar l’expedient arran de la iniciativa impulsada per la Comissió Bellaterra–Sant Cugat, que el 2019 va obtenir el suport del 61% del veïnat per abandonar Cerdanyola i integrar-se a Sant Cugat.

Un dels principals punts de controvèrsia és el futur de l’EMD de Bellaterra en cas que prosperi l’annexió. L’informe tècnic aprovat per l’Ajuntament de Sant Cugat considera viable el canvi de terme municipal, però deixa clar que no existeix cap obligació de mantenir l’EMD, atès que aquesta va ser creada per acord plenari de Cerdanyola. En aquest sentit, el consistori santcugatenc defensa que, si la integració s’acaba produint, correspondrà al seu ple municipal decidir el model d’autoorganització territorial.

Per la seva banda, la Diputació de Barcelona ha advertit que la segregació comportaria l’extinció automàtica de l’EMD, i que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) impediria la creació d’una nova entitat descentralitzada al municipi receptor. Aquesta interpretació jurídica contrasta amb la posició del govern de l’EMD de Bellaterra, que defensa que l’autogovern hauria de mantenir-se i que dissoldre l’EMD seria contrari al mandat estatutari amb què va ser reconeguda per la Generalitat l’any 2009.

Aquest desacord institucional ha provocat un intens debat polític i social a Bellaterra, amb una votació molt ajustada al ple de l’EMD —5 vots a favor i 4 en contra— i amb posicionaments diversos tant dins del govern local com entre l’oposició i el veïnat.

Més enllà del cas concret, el ressò mediàtic assolit en les darreres setmanes posa de manifest fins a quin punt el model de les Entitats Municipals Descentralitzades continua generant interrogants jurídics, polítics i de governança territorial. Per primera vegada en molt temps, el paper de les EMD com a instruments d’autogovern de proximitat ha irromput amb força en el debat públic català, evidenciant la necessitat d’un marc clar i estable que garanteixi la seva continuïtat i reconeixement institucional.

Des de l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya es fa seguiment atent d’aquest procés, que pot esdevenir un precedent de gran rellevància per al conjunt de les EMD del país.