EMD Pi

Pi és un poble de 128 habitants, el qual es troba a 1.080 m d’alçada i té una extensió de 891,37 Has (sense incloure comunals i sòl urbà). És la segona població del terme municipal de Bellver de Cerdanya en importància, per la qual cosa té pedània pròpia. Antigament, havia format municipi amb Nèfol i Cortariu (segle XIX) i avui gaudeix d’una administració pròpia en tractar-se d’una entitat municipal descentralitzada des del 1919.

El seu nom prové del llatí Pnium i el primer document que esmenta Pi i l’advocació de la seva església data del 948. S’hi va construir un castell amb una torre, seu de la Senyoria, del qual encara s’hi conserven restes. Al segle XVII, A. Peguera fou senyor de la Vall de Pi i Vilella fet que documenta la baronia del mateix nom. Aquesta conté diverses bordes de pastor i forns de calç. L’any 1842 els veïns propietaris de Pi van comprar la muntanya a qui havia estat la darrera Senyora de Pi.

Té una església parroquial romànica, coneguda com església de Santa Eulàlia, que fou reformada el segle XVIII i incendiada en el marc de la Guerra Civil Espanyola. No obstant això, aquest poble obrí un col·legi el qual el primer curs es va iniciar el 1934 i que va ser actiu fins al 1971, quan es va tancar i els alumnes van anar a estudiar a Bellver.
Després de diversos trasbalsos amb el consistori de Bellver es va crear la Junta Administrativa el 1919 que ha continuat sense interrupció fins a l’actualitat.