EMD Santa Maria de Meià

La vila de Santa Maria de Meià
és encara avui la capital espiritual de la Coma de Meià com a cap que va ser durant vuit-cents anys del Priorat de Meià.

Des que el 1834 van ser abolides aquestes jurisdiccions d’origen feudal i es va crear la divisió territorial actual en províncies, partits judicials i municipis, Santa Maria el va formar juntament amb el poble de Peralba.

El 1926, i dins una remodelació general dels municipis, va ser agregada, a petició pròpia, al de Vilanova de Meià.

D’ençà el 1957 s’ha constituït en entitat menor municipal. Al desembre de 2004 hi havia una població de 83 habitants. 

L’origen del cenobi de Santa Maria és una fundació de tipus familiar que va fer el senyor de la Coma, Guillem de Meià, cap a la meitat del segle XI. A partir del 1140 la comunitat passa a dependre de Ripoll, adopten la regla de Sant Benet i apareix al capdavant un prior.

 Des del 1347 fins al 1576 els priors de Meià són elegits directament pel Sant Pare “in encomendam”, i molts d’ells ni tan sols venen a prendre possessió del priorat, limitant-se, això sí, a cobrar les rendes ja que tenen càrrecs més importants per exercir. 

A finals del segle XVI el priorat de Meià vivia una gran decadència i per poc no va ser secularitzat pel Sant Pare Climent VII.

A partir del 1576 la Santa Seu va posar el priorat de Meià sota la seva directa tutela i en va exercir el patronat, elegint directament els priors.