Història de les EMD
Descobreix la nostra història i el nostre compromís
Origen i evolució de les EMD
L’existència d’entitats locals amb un àmbit territorial inferior al municipi i amb una identitat pròpia es remunta a finals del segle XIX. Aquest reconeixement es va consolidar amb l’Estatut municipal de 1924, que va regular les anomenades “Entitats Locals Menors”. Aquesta figura va perdurar durant la legislació franquista, fins que la Llei de Bases del Règim Local (LBRL) les va redefinir com a entitats d’àmbit territorial inferior al municipi, atorgant a les comunitats autònomes la competència per establir-ne el règim jurídic.
Les EMD Catalanes
A Catalunya consta la creació d’entitats inframunicipals des de principis del segle XX, amb períodes significatius com finals de la dècada dels 50 i principis dels anys 70, en els quals es va impulsar la majoria de les entitats existents avui en dia. Aquesta creació va ser, en gran part, una resposta a la supressió de molts municipis independents. Cal destacar que 32 de les actuals entitats havien estat, en algun moment del segle XX, municipis independents.
L’any 1992, la Generalitat va decidir mantenir la majoria de les entitats existents sota la nova denominació d'”Entitats Municipals Descentralitzades” (EMD), en substitució de l’anterior “Entitats Locals Menors”. Des de llavors, el nombre d’EMD ha experimentat un creixement moderat, passant de les 51 existents el 1992 a les 65 actuals. Les entitats municipals descentralitzades són el 6, 86% respecte al nombre total de municipis existents a Catalunya (947).
Gairebé la totalitat de les entitats municipals descentralitzades (54, el 83%) es concentren a la província de Lleida i, molt especialment, en les comarques del sector nord-occidental de Catalunya (Vall d’Aran, els dos Pallars, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell), que reuneixen quasi 2/3 del total. Per la seva banda, a la província de Tarragona hi ha 6 entitats municipals descentralitzades, a Barcelona, 4, mentre que a Girona n’hi ha 1.
Hi ha municipis que tenen més d’una entitat municipal descentralitzada en el seu si, donant-se casos extrems com els de Les Valls de Valira o Vielha e Mijaran, en els que s’hi concentren fins a 7.
EMD Catalunya
54
Lleida
6
Tarragona
4
Barcelona
1
Girona
El teu poble vol ser una EMD?
Característiques de les EMD Catalanes
Diversitat demogràfica
La mitjana poblacional d’una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) a Catalunya se situa al voltant dels 410 habitants. No obstant això, aquesta xifra és llunyana per a moltes EMD, ja que existeix una marcada disparitat demogràfica entre elles. Algunes, com Arestui o Sellui al Pallars Sobirà, compten amb menys de 20 habitants, mentre que Valldoreix arriba als 8.500. Gairebé la meitat de les EMD (32) no superen els 100 habitants, mentre que quatre d’elles (Valldoreix, Jesús, L’Estartit i Bellaterra) superen amb escreix els 3.500 habitants.
Les EMD menys poblades es troben principalment en comarques de muntanya i zones rurals, amb una activitat agrícola i ramadera intensa i, cada cop més, una creixent afluència turística, tot això en grans extensions territorials que superen els 100 km². D’altra banda, les EMD més poblades assoleixen dimensions demogràfiques que, en molts casos, superen les de molts municipis catalans, amb una economia més diversificada. Per exemple, Valldoreix té més població que més del 75% dels municipis catalans.
Algunes EMD tenen els seus orígens en nuclis de població que en algun moment van ser municipis independents o que van passar a pertànyer a un altre municipi.
Diversitat en l’extensió territorial
Les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) presenten una gran diversitat en l’extensió territorial. Algunes superen àmpliament la mitjana dels municipis catalans, que es situa al voltant dels 33 km². Aquestes entitats més extenses sovint es troben entre les menys poblades.
La gran extensió territorial i la baixa densitat de població en aquestes àrees poden reflectir la importància del territori en la configuració de moltes d’aquestes entitats, especialment en aquelles on les activitats principals es centren en la ramaderia, l’agricultura i la silvicultura.
Contràriament, les EMD situades fora de les zones de muntanya solen tenir una densitat de població més elevada i una extensió territorial que, en molts casos, és inferior als 10 km².
Diversitat econòmica
La dinàmica econòmica d’una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) està estretament vinculada a la seva dimensió poblacional. Les EMD menys poblades es troben principalment en comarques de muntanya i zones rurals, on predomina una intensa activitat agrícola, ramadera i, cada cop més, turística.
Per contra, les EMD més poblades sovint tenen dimensions demogràfiques que superen les de molts municipis catalans, i la seva economia és notablement més diversificada. Aquestes entitats solen estar associades a municipis mitjans amb una economia predominantment industrial o de serveis. Això reflecteix la seva interconnexió amb l’activitat econòmica dels seus municipis d’origen.
L’Agrupació de les EMD Catalanes
L’Agrupació d’EMD de Catalunya va néixer el dia 4 de maig de 1993 sota la presidència de l’EMD de Valldoreix. Va ser oficialment inscrita al registre d’organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya el 17 de maig de 1996 amb el número C001/1996. Aquesta agrupació uneix els 65 governs locals de les EMD catalanes, representant més de 25.000 habitants.
Les trobades inicials de l’Agrupació van tenir lloc en diverses localitats: la primera a Valldoreix el 15 de setembre de 1990, la segona a la Seu d’Urgell el 27 d’abril de 1991, i la tercera el 18 de juny de 2005 a Valldoreix. Des d’aleshores, l’Agrupació ha continuat amb les seves assemblees en diverses localitats com el Monestir de Les Avellanes, El Talladell, Baldomar o Jesús.
Actualment, el president de l’Agrupació d’EMD de Catalunya és el senyor Juanjo Cortés, que també exerceix com a president de l’EMD de Valldoreix. Aquesta agrupació proporciona un fòrum per al diàleg i la col·laboració entre les diferents EMD de Catalunya, promocionant els seus interessos i projectes comuns.
Les EMD a Espanya
D’acord amb el Registre d’Entitats Locals del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, a Espanya hi ha 3.679 entitats d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM) i 8.132 municipis existents. Això representa que el 31, 15 % dels municipis espanyols estan compostos per EATIM. Aquestes entitats, també conegudes com a “entitats locals menors”, són una realitat important en el marc local, contribuint a la diversitat i al funcionament dels governs locals arreu del país.
En la distribució per Comunitats Autònomes, destaca, per sobre de qualsevol altra, la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó, on es concentren 2/3 parts (2.230) del total d’EATIM de l’Estat. Per contra, ni les Canàries ni la Regió de Múrcia tenen cap entitat d’aquest tipus registrada.
A Catalunya, hi ha 65 entitats municipals descentralitzades, terme que fa referència a les entitats inframunicipals segons la legislació catalana. Aquesta xifra, tot i ser significativa, està allunyada, en termes absoluts, de les d’altres comunitats autònomes com Cantàbria (519), Navarra (346) o el País Basc (341), que superen Castella i Lleó en el nombre d’entitats al seu territori.
D’acord amb el Registre d’Entitats Locals del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, a Espanya hi ha 3.679 entitats d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM) i 8.132 municipis existents. Això representa que el 31, 15 % dels municipis espanyols estan compostos per EATIM. Aquestes entitats, també conegudes com a “entitats locals menors”, són una realitat important en el marc local, contribuint a la diversitat i al funcionament dels governs locals arreu del país.
En la distribució per Comunitats Autònomes, destaca, per sobre de qualsevol altra, la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó, on es concentren 2/3 parts (2.230) del total d’EATIM de l’Estat. Per contra, ni les Canàries ni la Regió de Múrcia tenen cap entitat d’aquest tipus registrada.
A Catalunya, hi ha 65 entitats municipals descentralitzades, terme que fa referència a les entitats inframunicipals segons la legislació catalana. Aquesta xifra, tot i ser significativa, està allunyada, en termes absoluts, de les d’altres comunitats autònomes com Cantàbria (519), Navarra (346) o el País Basc (341), que superen Castella i Lleó en el nombre d’entitats al seu territori.